Entrevistem a Neus Sánchez, portaveu d’ACERT-Compromís a l’Ajuntament de Tavernes Blanques.
Com entra ACERT-Compromís al govern de Tavernes?
Nosaltres entrem al govern al mig any de l’inici de la legislatura. Prèviament havíem negociat algunes coses i sí que hi havia previsió de pacte. Es consolida el pacte i comencem a treballar amb una càrrega important de feina, amb la primera tinença d’alcaldia i uns regidors que no estan alliberats, perquè ací sols està alliberada l’alcaldia.
Quines millores s’han dut a terme?
Hem signat el Pacte d’Alcaldes per a millorar l’eficiència energètica i la mobilitat. La gestió dels serveis mancomunats hem intentat reaprofitar-los i traure’ls el màxim, i hem millorat les infraestructures que ja teníem. I també serveis externs que calia revisar i modificar contractacions. Per exemple en el pla contra la violència de gènere duplicàrem el servei d’atenció amb un equip especialitzat que fa un servei més integral.
Les infraestructures municipals s’havien deixat perdre, l’escoleta municipal necessitava millores d’ús diari i també l’escola de primària Sant Rafael. I això és el que s’ha anat fent. En els parcs les típiques qüestions de deixadesa és el que s’intenta mantindre i donar millor imatge i funcionament al servei de la ciutadania.
Com s’ha fomentat l’ocupació?
Nosaltres entràrem amb un 12% d’aturats al municipi, cal dir que el nostre municipi tenia molta indústria i tot allò s’ha anat debilitant. El més important era buscar alternatives. Aclarirem una cosa fonamental que era recordar a la ciutadania que nosaltres no tenim Agència d’Ocupació Local, nosaltres no podem contractar a ningú directament. Aleshores el que ens quedava era fer ús de la borsa que existix en PACTEM. Sols teníem 200 persones incorporades a eixa borsa pel que resultava molt difícil que se’ls contractara. No tenint ADL ho hem duplicat ja. I passàrem de 1.300 aturats a 876 que tenim en estos moments.
Com s’ha fomentat la participació ciutadana?
Este municipi té molt debilitada la participació, s’ha anat convertit quasi en un poble dormitori. La primera passa que vam fer va ser la carta de participació ciutadana. Eixa carta intenta articular tant el teixit associatiu com intentar dinamitzar tota la resta del poble que no pertany a associacions i d’alguna manera en això estem, fent un canvi de mentalitat també. Volem un poble més dinàmic, més viu, menys dormitori. Intentem fer gestió i no dirigir a la ciutadania o comprar vots.
Quines necessitats té el municipi?
Demanar i aconseguir la paralització del Pla General era una ferramenta clau per a pensar en este poble. Un poble que amb el nou Pla quasi s’exhauria i quedava sense cap possibilitat i portava a lligar-se a la ciutat de València. És per això que no sols paralitzàrem el Pla General sinó que pensem en un altre model, en el model de poble que volem. És un poble participatiu, d’ahí la necessitat d’eixa carta de participació. És un poble que cal mirar pam a pam quines són les necessitats que té i si realment fa falta créixer en habitatges, que no és el cas. La mobilitat és un problema que sempre s’ha anat apartant i la qüestió de les expropiacions que poden condemnar al poble pressupostàriament i dificulten el seu creixement en altres dotacions, el que nosaltres anem fent és estudiar-ho al detall per trobat la millor solució. Lligat a eixa qüestió urbanística el patrimoni és una ferramenta clau i volíem fer ús de la Llei de Memòria Històrica i començàrem amb la retirada de les plaques franquistes. A poc a poc anem fent camí i encara ens queda molt de tots els compromisos que havíem adquirit a principis de legislatura.