Lluny queden ja els temps on el bipartidisme de PP-PSOE era omnipresent i passàvem d’una majoria absoluta del PSOE a una majoria absoluta del PP o viceversa. En l’any 2015 quan es va conformar el pacte del Botànic entre Compromís, Podem i PSPV, la dreta va pronosticar que duraria 4 dies i que vindrien tots els mals possibles, res d’això va passar i al 2019 hem reeditat amb èxit el segon Botànic.
Ara, des de les eleccions andaluses del 2019, la dreta ja no critica els tripartits perquè per po-der desbancar al PSOE d’Andalusia va signar un pacte amb C’s i Vox. Després vingueren els de Múrcia i Madrid amb els mateixos companys. O siga, ja no era imprescindible que la llista més votada governara i era lícit fer pactes amb dos o tres forces més. Com diu el refranyer castellà “Donde dije digo, digo Diego”.
A la nostra comarca ha passat el mateix. En 2019 el PP va recuperat l’alcaldia de Puçol fent un quadripartit i a Rocafort ostentarà dos anys l’alcaldia i altres dos C’s amb altre tripartit. Ben-vinguts a la cultura del pacte. Des de Compromís sempre hem defensat el pacte perquè, tot i que els acords consten més d’aconseguir, són més plurals i amplis donat que arrepleguen dos o tres sensibilitats diferents i no només un únic punt de vista que al tindre majoria absoluta no té cap necessitat de obrir-se a negociar res.
De fet en la nostra comarca hi ha 9 pobles amb pactes progressistes o d’esquerres amb Com-promís i PSPV i 2 pobles amb pactes de la dreta (PP, C’S i Vox). Diríem que estos són pactes naturals marcats pel programa i, per tant, la ideologia.
Però recentment hem patit un cas molt especial. En Massalfassar durant el passat mes de juliol, els partits de l’oposició PP, C’s i Demòcrates Valencians van presentar una moció de censura contra l’equip de Govern de Compromís que feia 5 anys que ostentava l’alcaldia. És lícit que la dreta s’ajunte per fer fora a Compromís, però que un partit que s’anomena valencianista com és Demòcrates Valencians entre en el joc i pacte amb el partit de Cayetana Álvarez de Toledo o amb el de Toni Cantó, que són enemics de la nostre llengua i de la nostra cultura, ja és més greu i costa d’entendre. A no ser que el regidor en qüestió, Carles Fontes-tad, ho faça per arreglar-se la pataqueta laboral deixant de banda els seus principis esquerrans i valencianistes que ha mantingut durant dècades (va militar més de 20 anys en el Bloc). Com és això possible? Evidentment ha traït la ideologia del seu ex-partit, però sobretot ha decebut i perdut tota credibilitat i dignitat davant el veïnat del seu poble, coneguts i amistats. Un trist epíleg per a un clar exemple de transvestisme polític. Per acabar-ho d’adobar, el desficaciat regidor del PSOE, Ismael Gimeno va decidir a última hora votar a favor de la moció. El PSOE va prometre expulsar-lo. Encara estem esperant igual que en Sueca.
Publicada a El Periodico de Aquí l’Horta Nord https://www.elperiodicodeaqui.com/epda-noticias/de-pactes–mocions-i-dem-crates/225669